La Fantasia per a micròfons, videocàmera, seqüenciadors i espai públic és una coproducció de Santos Martínez, Oriol Muñoz, Ana Rueda i Bipolart, estrenada al 3r Festival d'Art de Carrer "Per amor a l'Hart", que va tenir lloc al juliol de 2007 a l'Hospitalet de Llobregat. Per les característiques intrínseques de la peça, aquesta pot ser representada en una gran multiplicitat d’escenaris (carrers, places, parcs, edificis, etc.), esdevenint diferent cada vegada que es duu a terme, ja que l’espai i el moment en què es mostra influeixen decisivament en la seva realització.

El punt de partida del projecte és la voluntat d’experimentar amb l’espai públic, concebut com un element actiu dins la creació artística. També es pretén aprofundir en el coneixement de diferents tècniques de creació musical i audiovisual d’avantguarda, acostant-les a un públic que en molts casos no està familiaritzat amb elles.

La Fantasia es desenvolupa en tres fases diferents. En primer lloc, es visita l’espai on més endavant es mostrarà la peça, i s’enregistren sons i imatges d’aquest des de diverses perspectives. Aquests seran els ingredients principals de la creació audiovisual.

La segona fase consisteix en l’escolta i el visionat dels elements prèviament enregistrats. També es comença a investigar el potencial musical i visual del material, i es comença a integrar aquest en unes estructures que poden ser fixes o variables, i que serviran de fil conductor de la peça. En aquesta fase s’ordenen i es classifiquen tots els elements enregistrats, i s’inicia la seva manipulació.

Finalment, es mostra el material al públic, a partir de la interacció en directe dels membres del projecte, que manipulen els sons i les imatges,  improvisant amb els diversos elements i integrant-los en les estructures que han estat prèviament definides. Per fer tot això s’utilitzen seqüenciadors, samplers, sintetitzadors i un gran nombre de processadors i efectes, tant de so com d’imatge. El resultat és sempre diferent, ja que està totalment condicionat pel lloc i el moment concret en què es realitza la peça. El públic que assisteix a l’espectacle veu com l’espai en què es troba s’integra activament en la creació artística.